Contra El Vent

16 octubre 2009

Ni se pensin per un instant que els parlaré del premi Planetari de Literatura. No estem en el Cas, ni en els Àngels que han guanyat contra vent i marea la petitesa monetària de 601.000 €.

Parlarem de la nostra Tramuntana aquell vent al que no pots contradir, per què tanmateix quedes fet farinetes quan decideix bufar de valent. Tampoc no els farem demostració de la saviesa dels vents que toquen l’Empordà, ningú podria igualar a Josep Pla en aquest afer.

Les bufades de l’emigració – immigració fan moure la gent d’un lloc a l’altre, conèixer les seves vides dona peu a quantitat insuperable d’històries, però encara i així mai ens en cansem. N’hi ha que estan convençuts que és un tema modern que mereix ser premiat. Forçats per les circumstàncies o per gust personal, els éssers humans som més nòmades del que volem reconèixer sempre ha estat així. Nòmades del tot, ens mudem de casa, d’idees, de roba, de marit, de muller, en fi, inestables totals, per molt que per idealisme lluitem a “sotavento”.

Donen ganes de fer recerques sobre els orígens, sempre ens trobem sorpreses, com la que fa uns dies afirmaven tan el Daily Telegraph con The Guardian anglesos, amb foto del document d’identitat a la prova, que Ahmadinejad (del seu nom original: Saborjhianté) té sang jueva i què els seus pares es convertiren a l’Islam i canviaren el cognom poc desprès del seu naixement. Fet que si més no crida l’atenció, per un negacionista del holocaust inveterat.

Sempre m’he demanat quants catalans d’origen jueu hi havia a Catalunya, no crec que se’n hagin fet estadístiques. Els jueus encara avui son gent forana. A pesar que Pere Bonnín, en el seu llibre “Sangre Judía” ens dona a conèixer un bon llistat de cognoms molts d’ells completament catalans que semblen haver tingut alguna relació amb el poble jueu, a l’edat mitjana i a l’actualitat. Un altre grup d’eterns emigrants, que patiren per tot on anaren, homes, dones i infants. I què a Figueres sembla que mai hagin residit, encara que això sigui completament fals.

El vent no perdona, i esborra les traces dels passatges momentanis, així doncs de rés serveix dur-li la contra.

La Testimoni Fidel

9 octubre 2009

“Sólo es noticia lo que alguien no desea que se publique, el resto es publicidad” –  Matías Vallés

 Un sector de la població sollerica plora aquests dies la mort de Leonor Gallegos. Familiars, companys de fe, amics i coneguts. Jo també m’afegeixo al seu dolor.

Hi va haver una temporada que sortíem juntes cada dilluns matí. A pesar de la diferencia d’edat, la seva companyia m’era d’allò més agradable. M’encantava que m’expliques les histories de la seva joventut. M’encantava compartir amb ella, els seus “èxits”- ella considerava un èxit poder parlar amb els seus veïns.

La Leo, com carinyosament li dèiem, era una excel·lent cosidora, no sé si hi ha alguna persona que hagi estat prop de ella que no tingui com record qualque pedaç cosit per ella.

De fet, inclòs en el seu llit, en el que lentament ens anava dient adéu des feia uns anys, el seu cervell seguia treballant i cosint.

Amb ella ha desaparegut una part de l’historia de les cosidores de Sóller i de la seva industria tèxtil. Va ésser una de les darreres a treballar-hi. Testimoni fidel d’una època, d’una fe i d’uns principis.

Lluitadora, i sempre preocupada pels seus, en especial el nen dels seus ulls, en Samuel. Li encantava que tingues aquest nom bíblic, i esperava que qualque dia fes honor a la significació del nom que porta, per què ella podés sentir-se’n orgullosa.

Esperava la resurrecció terrenal, per poder tornar-se a trobar amb la néta que duia el seu mateix nom. Ella en estava convençuda, tan com per predicar-ho, rebent molt sovint els cops de porta i el insults de la gent, de vegades de gent molt més jove que ella, incapaç de respectar, ni tan sols la seva edat.

En el món que vivim, mantenir una fe viva és una proesa, i ella la va aconseguir. Per aquest fet només tinc paraules d’admiració.

Amb el lema “Salvem l’Empordà” es presentà dimarts vespre un concert reivindicatiu al Teatre Jardí de Figueres. L’objectiu fou conscienciar a la població de la comarca del Alt Empordà, de la província de Girona de la necessitat de conservar el territori. Al acte varen acudir artistes benèvols, representant els quatre punts cardinals del territori català, amb el propòsit de recaptar fons para la causa. El protagonista absolut Cris Juanico i el seu grup els “Menaix a Truà” representant ses Illes Balears i Menorca en particular. Precedit per en primer lloc Quimi Portet en representació del principat de Catalunya, acte seguit del cantautor Pau Alabajos acompanyat de la virtuosa violinista Laura Navarro en representació del país valencià, i del grup Blues de Picolat que acudiren des de Perpinyà i representaren la Catalunya Nord. El concert començà fent un homenatge a Pepe Rubianes amb la reproducció de àudio, de una actuació del humorista. Això es va fer pel recolzament que ell va donar en vida a la causa de la protecció del territori empordanès, segons els comentaris que es feren entre actuació i actuació. Seguidament es presentaren una sèrie de fotografies que feien palesa de la transformació que ha anat patint el paisatge en els últims anys i especialment els set que fa que la plataforma existeix. S’exposà la informació així mateix que, a pesar de haver gastat com associació la suma de 34.000 € en plets contra els projectes de gran envergadura que s’han volgut desenvolupar i que han guanyat, encara queda molta feina per fer. La nota poètica de la vesprada, fou de Núria Esponellà, autora de la comarca, qui en recolzament va fer llegir, en el seu nom, un comunicat i un poema.

Con el lema “Salvem l’Empordà” (Salvemos el Ampurdán) se presentó el martes por la noche un concierto reivindicativo en el Teatro Jardín de Figueres cuyo objetivo fue concienciar a la población de la comarca del Alto Ampurdán, de la provincia de Girona de la necesidad de conservar el territorio. Al acto acudieron artistas benévolos, representando los cuatro puntos cardinales del territorio catalán, con el propósito de recaudar fondos para la causa. El protagonista absoluto Cris Juanico y su conjunto los “Menaix a Truà” representando a las Islas Baleares y Menorca en particular. Precedido por en primer lugar Quimi Portet en representación del principado de Cataluña, acto seguido el cantautor Pau Alabajos acompañado de la virtuosa violinista Laura Navarro en representación del país valenciano, y del grupo Blues de Picolat quienes acudieron desde Perpiñán y representaron a la Cataluña Norteña. El concierto empezó haciendo un homenaje al fallecido Pepe Rubianes con la reproducción de audio, de una actuación del humorista. Esto se hizo por el apoyo que él dio en vida a la causa de la protección territorio ampurdanés, según los comentarios que se hicieron entre actuación y actuación. Acto seguido se presentaron una serie de fotografías que mostraban la transformación que ha ido sufriendo el paisaje en los últimos años y especialmente los siete que hace que la plataforma existe. Se expuso la información, así mismo, que a pesar de haber gastado como asociación la suma de 34.000 € en pleitos contra los proyectos de gran envergadura que se quisieron desarrollar y que han ganado, todavía queda mucho trabajo por hacer. La nota poética de la velada, estuvo a cargo de Núria Esponellà, autora de la comarca, quién en apoyo envió un comunicado y un poema para que fuera leído en su nombre.

Avec la devise “Salvem l’Empordà” (Sauvons l’Empordà) mardi soir s’est déroulé un concert revendicatif au Théâtre Jardin de Figueres dont l’objectif était de faire prendre conscience à la population de la région du Alt Empordà, (Province de Girona) de la nécessité de préserver le territoire. Des artistes bénévoles se sont rendus à l’acte, en représentation des quatre points cardinaux du territoire catalan, afin de collecter des fonds à cette intention. La vedette incontestable de la soirée a été Cris Juanico et son groupe les “Menaix à truà” représentant les Iles Baléares et plus particulièrement Minorque. En première partie Quimi Portet représentait la Catalogne Sud, puis l’auteur interprète Pau Alabajos et la virtuose du violon Laura Navarro qui représentaient le Pays Valencien. Et en clôture le groupe Blues de Picolat venu de Perpignan en représentation de la Catalogne Nord. Le concert a commencé par un hommage posthume à Pepe Rubianes avec la diffusion en audio d’une des représentations du comédien. Car celui-ci, en effet, de son vivant, avait soutenu activement la cause de la protection du territoire de cette région, d’après les commentaires développés entre les présentations musicales. Après quoi, a eu lieu une projection d’une série de photographies montrant les transformations que le paysage a subies ces dernières années et spécialement depuis les sept ans que la plateforme existe. Une autre information intéressante étant le fait que, que malgré avoir dépense la somme de 34.000 € en procès judiciaires contre les projets de grande envergure qui ont voulu se développer et qui ont été gagnés, il reste encore beaucoup de travail à faire. La note poétique de la soirée, a été à charge de Núria Esponellà, poète du Alt Empordà, qui en soutien a fait lire en son nom un communique et un poème.