Cursilades d’Amor
14 febrero 2016
Suau i Tendrement
com els amants silenciosos.
Units en un sol sentiment,
desitjos obsessius i capriciosos.
Volem junts,
lluny dels amors de mercat que supliquen deseperadament
almoines d’amor.
Sense anima i barats.
Amb la poesia d’un roc,
adormits en una morta imaginacio.
Sotmesos a la espera humiliant,
oblits del desti, deixats de raco.
Relacions buides de sinceritat.
Fills de Cupido fidels
ens deixem travessar
per ses fletxes plenes
de somnis fets realitat.
No tenim por d’estimar,
tenim sang dins les venes.
Res podria fer-nos mes mal
que la cega abstinencia a l’amor de veritat.
Desembre 2004 del poemari POTPOURRI 1998-2004
ARRIBA LA PRIMAVERA – LE PRINTEMPS ARRIVE
5 mayo 2011
Arriba la primavera.
S’acaba l’hivern.
El nou cicle s’enceta anualment sense sorpresa.
Còmplices del sol, i les plantes creixents
els protocarionts fotosintetitzadors
la clorofil·la desperten, reverdint el marriment.
Vegetació que viu desvergonyida,
vers la llum a ple rendiment.
Acomiaden al marró malenconiós.
Cloroplast sense malícia.
i la seva obscura tristesa,
se’n tornen a no sé on,
fins la pròxima ombrívola decadència.
Innocent clorosi desarmada, sense llum, pigments desvestits.
Oblidem la fulla caiguda, d’hiverns pansits.
A les neures i sentiments descolorits, fem abatuda.
No hi ha altre camí, es un atzucac sense sortida.
El nou cicle s’enceta anualment sense sorpresa.
S’acaba l’hivern.
Rosa Ramos 2008 del Poemari «Biofotogènesi Poètica»
Le printemps arrive.
L’hiver s’achève.
Le nouveau cycle commence
chaque année, sans surprise.
Complices du soleil et
des plantes qui poussent
les Caroténoïdes photosynthétiques
la chlorophylle éveillent,
et reverdissant la mélancolie.
La végétation revit
sans honte,
vers la lumière à pleine capacité.
Ils reconduisent le gris mélancolique,
le chloroplaste sans malice et sa tristesse sombre,
qui repartent je ne sais ou,
jusqu’à la suivante décomposition ombragée.
Chlorose innocent désarmé,
sans lumière, pigments déshabillés.
Oubliez les feuilles flétries et tombés des hivers.
Les névroses et les sentiments décolorés,
nous les avons abattus.
Il n’y à pas d’autre voie, c’est une impasse.
Le nouveau cycle recommence
chaque année, sans surprise.
L’Hiver se termine.
Traduction française- Sarah Ben Barouch- 2011
“KRONOSCÒPIA D’UN COP LAPIDARI” Rosa Ramos, poemes 6 i 14 Inèdits 2007
28 diciembre 2010
6- ARABICA
He fet el viatge
sense remordiments, marxa enrera
Revivint totes i cadascuna de les meves errades.
I què?
Rés, Maktoub!
He empastifat la dolçor del teu rècord
l’oblit necessita ajuda.
Si és que vol arribar…
honestament, triga.
Tornar enrera no canvia el present,
Ni endevina un segon del futur.
Conclusió?
Tot està escrit!
Tot és com havia d’ésser!
MAKTOUB!
14- JUDAICA
He retrobat el meu poble,
perdut durant quaranta anys
al desert.
He retrobat el meu poble exiliat
a Babilonia
als peus de l’Eufrates.
Plorant les lamentacions,
expressant jeremiades.
L’imagino de volta a la terra promesa.
M’imagino cantant,
amb Mattiyahu
el tenor del temple,
la cançó de Victoria.
«KRONOSCÒPIA D’UN COP LAPIDARI» Rosa Ramos, poemes 2 i 3 Inèdits 2007
26 diciembre 2010
2-
La vaig oblidar
en aquell calaix;
La vaig cercar desesperada
aquella innocència perduda.
M’he l’havien robada –
vaig pensar,
en aquell moment
d’inadvertència.
Discretament endreçada.
La tenia arxivada
dins el calaix dels
rècords d’infantesa.
Recelada i descuidada.
3-
El solet s’amaga al Port
no vull partir de Sóller,
Serra de Tramuntana
reina protectora.
L’obscuritat s’atraca a pas gegantí,
el cel rúfol esgarrifa.
Deesses mallorquines encareu-lo amb força
FEU- LO FORA LLUMINAIRES DEL CEL!
Sobre l’Arc de Sant Martí
23 diciembre 2010
El cel obre el camí màgic,
la llum travessa parlant
en multicolor,
sobre l’acolorit arc concèntric.
La pluja dels ulls cau,
gotes il·luminades,
un feix.
És fosc el firmament,
uns passos més enllà,
el punt, l’antisol,
Atura’t! Gaudeix!
és només un moment.
Darrera l’astre i els núvols
sobre la perfecte
gamma de colors.
En algun lloc,
la llar en projecte.
over the rainbow
Del Poemari: «Biofotogènesi Poètica»- 2008 Rosa Ramos
ESPINAYFLOR WRITINGS 