Cursilades d’Amor

14 febrero 2016

Suau i Tendrement

com els amants silenciosos.

Units en un sol sentiment,

desitjos obsessius i capriciosos.

Volem junts,

lluny dels amors de mercat que supliquen deseperadament

almoines d’amor.

Sense anima i barats.

Amb la poesia d’un roc,

adormits en una morta imaginacio.

Sotmesos a la espera humiliant,

oblits del desti, deixats de raco.

Relacions buides de sinceritat.

Fills de Cupido fidels

ens deixem travessar

per ses fletxes plenes

de somnis fets realitat.

No tenim por d’estimar,

tenim sang dins les venes.

Res podria fer-nos mes mal

que la cega abstinencia a l’amor de veritat.

Desembre 2004 del poemari POTPOURRI 1998-2004

Anuncios


Arriba la primavera.

S’acaba l’hivern.
El nou cicle s’enceta anualment sense sorpresa.
Còmplices del sol, i les plantes creixents
els protocarionts fotosintetitzadors
la clorofil·la desperten, reverdint el marriment.
Vegetació que viu desvergonyida,
vers la llum a ple rendiment.
Acomiaden al marró malenconiós.
Cloroplast sense malícia.
i la seva obscura tristesa,
se’n tornen a no sé on,
fins la pròxima ombrívola decadència.
Innocent clorosi desarmada, sense llum, pigments desvestits.
Oblidem la fulla caiguda, d’hiverns pansits.
A les neures i sentiments descolorits, fem abatuda.

No hi ha altre camí, es un atzucac sense sortida.
El nou cicle s’enceta anualment sense sorpresa.
S’acaba l’hivern.

Rosa Ramos 2008 del Poemari “Biofotogènesi Poètica”

Le printemps arrive.

L’hiver s’achève.
Le nouveau cycle commence
chaque année, sans surprise.
Complices du soleil et
des plantes qui poussent
les Caroténoïdes photosynthétiques
la chlorophylle éveillent,
et reverdissant la mélancolie.
La végétation revit
sans honte,
vers la lumière à pleine capacité.
Ils reconduisent le gris mélancolique,
le chloroplaste sans malice et sa tristesse sombre,
qui repartent je ne sais ou,
jusqu’à la suivante décomposition ombragée.
Chlorose innocent désarmé,
sans lumière, pigments déshabillés.
Oubliez les feuilles flétries et tombés des hivers.
Les névroses et les sentiments décolorés,
nous les avons abattus.
Il n’y à pas d’autre voie, c’est une impasse.
Le nouveau cycle recommence
chaque année, sans surprise.
L’Hiver se termine.

Traduction française- Sarah Ben Barouch- 2011

6-  ARABICA

He fet el viatge

sense remordiments, marxa enrera

Revivint totes i cadascuna de les meves errades.

I  què?

Rés, Maktoub!

He empastifat la dolçor del teu rècord

l’oblit necessita ajuda.

Si és que vol arribar…

honestament, triga.

Tornar enrera no canvia el present,

Ni endevina un segon del futur.

Conclusió?

Tot està escrit!

Tot és com havia d’ésser!

MAKTOUB!

14- JUDAICA

He retrobat el meu poble,

perdut durant quaranta anys

al desert.

He retrobat el meu poble exiliat

a Babilonia

als peus de l’Eufrates.

Plorant les lamentacions,

expressant jeremiades.

L’imagino de volta a la terra promesa.

M’imagino cantant,

amb Mattiyahu

el tenor del temple,

la cançó de Victoria.

 

2-

 

La vaig oblidar

en aquell calaix;

La vaig cercar desesperada

aquella innocència perduda.

M’he l’havien robada –

vaig pensar,

en aquell moment

d’inadvertència.

Discretament endreçada.

La tenia arxivada

dins el calaix dels

rècords d’infantesa.

Recelada i descuidada.
3-

El solet s’amaga al Port

no vull partir de Sóller,

Serra de Tramuntana

reina protectora.

L’obscuritat s’atraca a pas gegantí,

el cel rúfol esgarrifa.

Deesses mallorquines encareu-lo amb força

FEU- LO FORA LLUMINAIRES DEL CEL!

Sobre l’Arc de Sant Martí

23 diciembre 2010

El cel obre el camí màgic,

la llum travessa parlant

en multicolor,

sobre l’acolorit arc concèntric.

La pluja dels ulls cau,

gotes il·luminades,

un feix.

És fosc el firmament,

uns passos més enllà,

el punt, l’antisol,

Atura’t! Gaudeix!

és només un moment.

Darrera l’astre i els núvols

sobre la perfecte

gamma de colors.

En algun lloc,

la llar en projecte.

over the rainbow

Del Poemari: “Biofotogènesi Poètica”- 2008 Rosa Ramos