ESPINAYFLOR WRITINGS

Acostumo a assistir a conferencies, exposicions, concerts i altres esdeveniments que per una o altre raó em defineixen o m’interpel•len. Alguns d’ells multitudinaris d’altres molt menys concorreguts i més discrets.

Però una de les que m’ha creat més expectació ha estat la presentada dijous passat al Teatre Jardí de Figueres, que duia com títol: “Les matemàtiques de la vida” presentada pel ponent David Martin de Diego.

Asseguda a la darrera cadira, de la darrera fila com una de les alumnes més ressagada i per tant no per això menys encuriosida, em sorprèn en veure la quantitat de gent interessada per les matemàtiques que tenim a Figueres. Joves i menys joves.

El Sr. Aznar, col•laborador del Empordà i expert divulgador de ciència, va fer una extensa presentació del currículum del ponent, anunciant a la vegada els pròxims esdeveniments i les cites que Figueres té amb la ciència.

La conferencia comença per la pregunta: Per què son importants les matemàtiques? Una de les respostes es que les matemàtiques son un llenguatge que pren arrel en les pautes i lleis de la naturalesa. Ens explica que podem entendre la biologia pel mitjà d’aquesta particular llengua, que es la matemàtica.

L’observació de la organització automàtica de la vida dona peu a formulacions i aquestes formulacions a la vegada donen solucions a qüestions i problemes que als éssers pensants ens preocupen o ens interessen. Ens comenta també que els matemàtics tenen una atracció innata vers la numerologia, en especial el enigmàtic nombre auri arrel de moltes formacions de la natura, però que també han d’evitar “Decir tonterías” segons la seva expressió.

Es a dir fer formulacions que surten de les xifres per entrar en el camp del surrealisme. (les cursives i la interpretació son meves)

En matemàtica tot s’ha de demostrar.

Va agafar exemples precisos de dissenys simètrics de la natura com els pètals de les flors, la geometria dels cargols de mar, els punts que es dibuixen en la pell dels lleopards, les teranyines o les cel•les de les bresques que fabriquen les abelles.

Una pregunta plantejada va ser: Com saben de matemàtiques les abelles?

Una resposta es que no ho van fer per atzar, ja que si les cel•les fossin rodones o quadrades no tindrien la mateixa utilitat. La matemàtica segons la seva definició parteix de la Teoria del Control Òptim.

Es a dir que cada acció treu el màxim partit possible dels recursos. I les abelles han triat la forma hexagonal què és la que en qüestió de espai els permet una major productivitat.

Una conferencia de la que es pogueren extreure alliçonadores pautes dels animals.