A Daniel Ferrer i Isern

25 junio 2009


Daniel Ferrer i IsernGràcies per escriure “La Terra de Lavínia”, és tot un exercici d’estilisme poètic.  I una bufetada a la cara dels què ja no creuen en la poesia.  La tendresa desborda a cada frase. Jo no he sabut mai estimar la terra que va veure el meu naixement, com tu, cadascú té les seves excuses.  Tal vegada, la meva sigui què he passat tants anys fora del Empordà que n’havia oblidat els detalls, coses tan senzilles com què li dèiem plaça de la Victòria a la plaça Josep Tarradellas, fa uns anys enrere.  No ho recordava, veus, però ara que ho acabo de llegir me’n adono que des que vaig tornar a casa, quan me parlaven de la plaça Josep Tarradellas sempre em costava situar-la.  En el teu llibre ressaltes uns valors què per contra sempre han estat molt al meu costat, (la família, els amics) i em sentia estranya entre els habitats d’altres terres com si els manques alguna cosa, he entès aquest sentiment quan parles de la gent d’Uruguai, en una de les epístoles a Lavínia.  Estic d’acord amb tu, en l’amor que prodigues vers la mediterrània, jo tampoc puc viure massa temps allunyada de les oliveres, els pins, i els matolls d’herbes aromàtiques típiques de la nostra contrada, romaní o farigola. Fins i tot la menjua me sembla sens cap gust, si no té el toc de l’oli verge.  El lirisme que desprenen els fulls adreçats a Lavínia, tenen ales, son com dirien els veïns del nord, comme des papillons, plens de coloraines, i la particular llum què es reflecteix en el mare nostrum, il•lumina, com els fanalets de Dalí, el hivern alt empordanès.  Gràcies per fer una dedicatòria en el meu exemplar personal, el dia de la presentació a l’Ajuntament de Figueres.  No sé què vol dir el : “Per tu, Rosa, esperant que algun dia en facis un llibre”.  Fa dies que reflexiono en el que has volgut dir, no sé si te vares despistar mentre en Santi te parlava o vols que algun dia faci un llibre del teu llibre, és un misteri que encara no tinc resolt.  Sigui com sigui, estic contenta de saber què compartim passió per les lletres, i al teu llibre li desitjo molta prosperitat.

One Response to “A Daniel Ferrer i Isern”

  1. Daniel Ferrer i Isern Says:

    Rosa, com a autor, t’agraeixo cada paraula que has escrit en aquesta ressenya. L’he trobada per casualitat, i me n’he alegrat moltíssim. Pel que fa a la dedicatòria, no es tracta de cap errada. Intueixes molt bé (gairebé del tot) el que vol dir. Que en fessis un llibre, partint del meu llibre o del que s’hi diu, em faria molta il·lusió a mi, i per a tu seria una plenitud. No t’ho sembla?

    Una abraçada,
    DANIEL.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s