A FOC LENT

30 julio 2009

 La calor. Quin efecte! La combustió sobre la combustió. Com si l’ambient general en el que ens movem no fos prou afogant, els piròmans fan de les seves. El país sencer esta en flames.

M’expliquen un refrescant conte curt que reprodueixo resumit: “El de les dues granotes”

– La primera, la tiren dins una casserola de llet bullint i el seu natural reflex és saltar ben lluny socarrimada, la segona la fiquen dins una casserola de llet freda i poc a poc, a foc lent escalfen la llet, abans que se’n adoni està cuita i ni tan sols a fet cap gesta per fugir.-

 No em demanin que precisi en quin dels camps de la societat es més evident la cocció de les nostres carns, ni quina de les dues granotes som.

Políticament fa estona que estan cremats tots els que s’hi dediquen i els que hi son sotmesos.

Cremats estan també quilòmetres i quilòmetres de terreny en focs provocats sembla ser. Treuen fum els pares de família als que els costa resignar-se a deixar sense vacances als seus fills aquest any, la culpable la crisi consumidora o tal vegada l’atur asfixiant.

Atemptats virulents, inflamats d’odi irracional.

I a sobre aquest sol, que mai s’atura de enviar rajos cancerígens a les pells blanquinoses que atrevides s’hi exposen, i que una vegada al any com a mínim és tornen color gamba rostida. Això sens contar el vent, aquest vent saharià que es fica pels forats del nas a mitjans capvespre i sembla treure’ns la respiració negant-nos, o enviar-nos per la boca amb un cremador foc al interior dels pulmons inundant-los.

Cerquem un refresc, un granissat, un bany, una platja traïdora – per una banda ens provoca amb un oasi refrescant i per l’altre ens cobreix de picades ardents de meduses- , qualsevol cosa que ens doni una mica de vida, una mica de força tan sols per poder fer un salt fora de la casserola.  La pell tanca els pors i les pors de mort per asfixia. Al final i com a sortida de supervivent, no escoltem la raó, que diu que no s’ha de malbaratar l’energia, i posem l’aire condicionat, tanquem la televisió i decidim deixar l’anarquia exterior guanyar lloc amb les persianes baixades i dins la foscor refrescant. Què els sembla si tanquem el món uns dies per vacances?

NOMS QUE DESTINEN

23 julio 2009

 Cadascú a de carregar amb les seves porcions d’ADN malsà i altres heretatges involuntaris el que inclou el nom i els cognoms. Els meus per exemple, son molt florals, i ratllen la cursileria, però son preferibles a d’altres més durs i pesats de portar. Hi ha cognoms molt feixucs, ara penso en Winehouse, no sé si podria dur aquest pesat nom sense ser com a mínim alcohòlica de naixement. A la gent de la faràndula els hi agrada això dels noms poc habituals com la Paltrow, que a la seva filla li va posar Apple un genèric que podia haver substituït per Granny, Reineta o Golden, tots ells molt apetitosos i què inciten a la mossegada. També hi ha la nomenclatura dels pobles, que pot ésser cridanera o graciosa. Com Guarromán a la província de Jaén, no ens estranyaria gens que allà neixes la grip porcina ara anomenada H1N1, una grip que com Prince el music, canvia el nom per simbolismes. Ara que, el Ultramort del Baix Empordà, tampoc es queda curt, i podria perfectament haver estat l’escenari del Thriller de Michael Jackson, i fer competència al Tembleque de la província de Toledo força idoni com a candidat per la figuració. Figueres, per exemple, donaria peu a crear una Fira de la Figa, però aquesta té lloc al Segrià i no pas al Empordà, pensava això quan tombo per casualitat sobre un article de cuina que proposa la mateixa idea sol•licitant la col•laboració d’una colla de restaurants de la regió amb menús inspirats en aquest fruit tan mediterrani. Al cap i a la fi, a Camembert a la Normandia, hi fan el famós formatge francès i a ningú no se li fa rar, ans al contrari, sembla que les coses son més bones si son fetes al lloc de la seva gènesi. El assumpte és que per ara, rés precís no identifica Figueres en tant que ciutat, ni visible, ni oculta. Per què la gent la situí en un plànol sempre hem d’afegir De Dalí, com cognom. Dona la imatge d’una esposa submisa i sotmesa als corrents del EmporTà. Esperem que l’Acústica, si més no, li doni nom propi. Tal vegada la hauríem de fusionar amb la vila i anomenar-la Figacústica.

Llicència per tot

9 julio 2009

 Mentre els ulls del món estan fixats en el moonwalker per excel•lència, que deixa un palau de joguina a Califòrnia. A la plaça de la Constitució de Sóller un francès fent vaga de fam, assegut en una chaisse-longe defensa una casa de pedra construïda fora de lloc, sembla, mentre el consistori li diu que l’hauran de demolir. A l’Aquila, son pedres unes sobre d’altres envoltades de periodistes i fotògrafs a unes passes d’éssers humans en tendes de campanya, “fent càmping” des de el 6 d’abril, segons el seu president. El món dels humans té aquestes disparitats, aquestes bromes de mal gust. Es un món estrany aquest en el que ens a tocat viure, sens dubte. De vegades sembla inclòs una llicència per un script de pel•lícula de segona, d’aquestes que ens poden arribar a entretenir els diumenges plujosos, quan de l’únic que tenim ganes és d’oblidar-nos de tot. Basta amb fer una mica d’espectacle i tot és perdona, semblen creure molts. Ens agrada faire diversion expressió francesa què vol dir, fer espectacle amb l’objectiu que s’oblidi els problemes principals que ens preocupen. La veritat sobre la mort d’un geni musical, la legalitat d’una construcció o les conclusions sobre els canvis que el món necessita, que mai arribaran a terme, d’una reunió entre els grans. Una llicència per fer de tot i sense responsabilitats, això no existeix ni a internet, fins i tot, el facebook expulsa als abusadors.

Black or White

8 julio 2009

Trigarem molt de temps en assimilar la mort de Michael Jackson, tots els que varem néixer en la generació del “We’re the world, we’re the children”, que llavors cantàvem amb un anglès aproximatiu d’arrels empordaneses. Desprès de veure la parafernàlia, o el circ- segons paraules de Liz Taylor – amb la què s’ha acomiadat a l’home, és impossible no prendre consciència de la necessitat de simbologia i d’ídols que té la humanitat. La set d’afectes i de gent exemplar en termes de generositat i de talents. Hi ha aspectes encara desconeguts de l’artista, com si preferís què el recordessin com el Bad o el ballarí de Thriller en lloc del Nice, el de les missions humanitàries, el que feia de intermediari entre els països pobres i Amèrica. La rebel•lió sempre ven més, que la bondat, és ben conegut, però hi ha humans que semblen amagar la seva bondat per protegir-la o per retre-la més útil. Sobre l’home sempre quedarà el dubte sobre la seva innocència sobre els càrrecs que contra ell és varen presentar. Però és evident que ningú vol recordar-lo en els seus moments menys afavoridors, per què per començar no és ni tan sols segur, què hagin estat reals. No era mesquí, o els diners evidentment no tenia cap inconvenient en donar-los. Diuen que actuava o què s’havia creat un personatge i sembla molt evident per la gent.

Però com deia el poeta Calderón de la Barca, en el poema “La vida es sueño”, tots ho fem en petita o gran mesura.

Aquí el reprodueixo com a reflexió:

  • Sueña el rey que es rey, y vive
  • con este engaño mandando,
  • disponiendo y gobernando;
  • y este aplauso, que recibe prestado,
  • en el viento escribe,
  • y en cenizas le convierte
  • la muerte, ¡desdicha fuerte!
  •  ¿Que hay quien intente reinar,
  • viendo que ha de despertar
  • en el sueño de la muerte?
  • Sueña el rico en su riqueza,
  • que más cuidados le ofrece;
  • sueña el pobre que padece
  • su miseria y su pobreza;
  • sueña el que a medrar empieza,
  • sueña el que afana y pretende,
  • sueña el que agravia y ofende,
  • y en el mundo, en conclusión,
  • todos sueñan lo que son, a
  • unque ninguno lo entiende.
  • Yo sueño que estoy aquí
  • destas prisiones cargado,
  • y soñé que en otro estado
  • más lisonjero me vi.
  • ¿Qué es la vida? Un frenesí.
  • ¿Qué es la vida? Una ilusión,
  • una sombra, una ficción,
  • y el mayor bien es pequeño:
  • que toda la vida es sueño,
  • y los sueños, sueños son.