ESPINAYFLOR WRITINGS

Presentaciones del libro "El hombre que vio caer a Deleuze"

La setmana passada a Mallorca, vaig comprar el nou llibre de Vidal Valicourt. Del que el 26 de Novembre se’n farà una presentació a Barcelona.

 “El hombre que vio caer a Deleuze”, el darrer relat curt que dona títol al llibre. Recentment guardonat amb el premi Món, a Mallorca. Un llibre de relats curts que tracta en diferents mesures les malalties mentals. Des una greu esquizofrènia a una depressió. L’últim relat per exemple tracta sobre el professor i filòsof francès Gilles Deleuze.

El llegeixo. Em deixa el cos fet miques. No sé com interpretar la capacitat què té de ficar-se dins la pell de persones que pateixen aquests tipus de malalties mentals.

Què Josep Vidal és un home solitari i taciturn, que s’identifica amb Pessoa i altres foscos personatges de la literatura, ens resultava evident en els seus llibres anteriors.

Però la seva immersió dins el món mental dels malalts d’esquizofrènia i altres alteracions neuronals, dona calfreds.

Es un llibre desproveït de la poesia a la que ens té habituats. Ens sorprèn, d’una entranya manera. Toca la part més fosca del complexa neuronal. Tal vegada és això el que ens ensulsia. La por que fa pensar que faríem si el nostre cervell deixes de funcionar-nos com tenim costum. Si un dia alguna de les connexions neuronals és descol·loqués i deixéssim de funcionar de manera coherent fins al punt de fer mal a algú. I sobre tot, la de no saber en quin moment un ser humà pot passar de raonar lògicament a deixar de fer-ho. I com detectar el principi d’aquest horror.

Dona peu a d’altres reflexions més intenses, com saber si la dolenteria, neix d’una malaltia mental i fins a quin punt és pot tenir domini sobre ella, a no ser amb medicació adequada.

Els personatges desenvolupen una lògica que els es pròpia. En el seu caos, tot té sentit. En canvi, fora del seu cap, la percepció és ben diferent. Si més no la del lector, què es sent esgarrifat, només en pensar que alguna de les seqüències que se’ns presenten poguessin ser reals. Un llibre xocant què s’ha de llegir, per prendre consciència de la serietat que implica ser un ésser pensant.