NOVEDAD LITERARIA
27 enero 2011
Hace unos años atrás nos aventuramos con algunos amigos a crear el Club Dante, un club de literatura y poesía, del que nació este libro que ha tenido un embarazo casi tan largo como el de un elefante, pero al final y después de mucho batallar nació. Está escrito en PROSIA es decir fusiona poesía y prosa.
La prosa a cargo de Julián Miranda, la poesia a cargo de: Noemi Trujillo Giacomelli, una servidora Rosa Ramos i Frigola, Rosa Maria Prat, Puri Martins, Alberto Villén Pinilla, Gema Moraleja Paz, Luis Luna, Dina Luz Pardo Olaya, Aldo Arcerito, Mercedes Gil y Ana Mª Rodriguez.
El prólogo está escrito por el alcalde de la ciudad de Figueres, SANTI VILA I VICENTE, al que agradecemos su excelente participación en este arriesgado y largo proyecto.
SINOPSIS: El Club Dante reúne a un grupo dispar de personajes, cada cual con sus temores y sus anhelos, estos se ven involucrados por los azares de la existencia en la persecución de una joven artista americana, los poetas usarán su arte para ayudarla y demostrarán al mundo el poder de la poesía en acción solidaria.
PARA RECIBIR UN EJEMPLAR: http://librosbajodemanda.elcorteingles.es/EL-CLUB-DANTE-Y-SU-MISION-ESTELAR-JULIAN-MIRANDA-PARNASS-EDICIONES-LibroEbook-9788415007401.html
FIGUERES ES DESPERTA
19 junio 2009
Son les set del matí, Figueres es desperta un dia de Juny. Una senyora despentinada camina amb el seu fill adult amb ment d’infant, tots dos mantenen una entretinguda conversa.
Un noi què encara no ha dormit, amb ulls enrogits i arrossegant els peus, camina lentament, probablement va a una casa a la que no té ganes de tornar. Els enamorats feliços encara abraçats, obren els ulls lentament, no es volen despertar, es tan dolç l’amor de primera hora del matí, què el voldrien fer etern.
Les mares criden als nens per anar a escola, amb el cacau i els cereals a taula; ells fan el ronsa, l’estiu s’apropa, volen anar a la platja, o jugar a la play; els darrers dies de classe sobren. El pare, a la porta els diu un fins desprès, al vespre ens veurem.
Les botigueres de tota la vida, al centre de la ciutat vora la Rambla, freguen les voreres i els veïns es saluden un natural “bon dia” acompanyat d’un somriure. Els treballadors de la construcció fan l’esmorzar als bars perifèrics, entre glop i glop de cafè comencen les tertúlies matineres. Comenten, el que saben i el que no saben, amb argumentacions personals amb afirmacions absolutes, plenes de si jo fos, jo faria. Els transportistes descarreguen begudes, el soroll de vidres omple l’estança, ampolles xoquen, les tasses desfilen, es renten i s’eixuguen.
A la estació, gent adormida i repetitiva agafa el tren, per anar a Girona o Barcelona. Els darrers flequers bons acaben la seva jornada, la gent compra els croissants, i les baguettes franceses, pel dia que comença. Els diaris es fullegen, el consistori i els funcionaris més deprimits es preparen per la quotidianitat.
El museu Dalí, encara no ha obert les seves portes, a les oficines, les consultes i els centres públics les dones de neteja ja se’n tornen.
El Parc Bosc es espellingat, té la jornada sencera per refer-se, sota la mirada impassible i indiferent del Castell de Sant Ferran, a qui rés no mou, ni d’un dit.
Son les set, Figueres es desperta i jo no tinc son, avui he decidit fer l’homenatge al francès Jacques Dutroc. L’actualitat d’avui comença en el passat d’ahir.
ESPINAYFLOR WRITINGS 