ESPINAYFLOR WRITINGS

Son les set del matí, Figueres es desperta un dia de Juny. Una senyora despentinada camina amb el seu fill adult amb ment d’infant, tots dos mantenen una entretinguda conversa.

Un noi què encara no ha dormit, amb ulls enrogits i arrossegant els peus, camina lentament, probablement va a una casa a la que no té ganes de tornar. Els enamorats feliços encara abraçats, obren els ulls lentament, no es volen despertar, es tan dolç l’amor de primera hora del matí, què el voldrien fer etern.

Les mares criden als nens per anar a escola, amb el cacau i els cereals a taula; ells fan el ronsa, l’estiu s’apropa, volen anar a la platja, o jugar a la play; els darrers dies de classe sobren. El pare, a la porta els diu un fins desprès, al vespre ens veurem.

Les botigueres de tota la vida, al centre de la ciutat vora la Rambla, freguen les voreres i els veïns es saluden un natural “bon dia” acompanyat d’un somriure. Els treballadors de la construcció fan l’esmorzar als bars perifèrics, entre glop i glop de cafè comencen les tertúlies matineres. Comenten, el que saben i el que no saben, amb argumentacions personals amb afirmacions absolutes, plenes de si jo fos, jo faria. Els transportistes descarreguen begudes, el soroll de vidres omple l’estança, ampolles xoquen, les tasses desfilen, es renten i s’eixuguen.

A la estació, gent adormida i repetitiva agafa el tren, per anar a Girona o Barcelona. Els darrers flequers bons acaben la seva jornada, la gent compra els croissants, i les baguettes franceses, pel dia que comença. Els diaris es fullegen, el consistori i els funcionaris més deprimits es preparen per la quotidianitat.

El museu Dalí, encara no ha obert les seves portes, a les oficines, les consultes i els centres públics les dones de neteja ja se’n tornen.

El Parc Bosc es espellingat, té la jornada sencera per refer-se, sota la mirada impassible i indiferent del Castell de Sant Ferran, a qui rés no mou, ni d’un dit.

Son les set, Figueres es desperta i jo no tinc son, avui he decidit fer l’homenatge al francès Jacques Dutroc. L’actualitat d’avui comença en el passat d’ahir.