Black or White

8 julio 2009


Trigarem molt de temps en assimilar la mort de Michael Jackson, tots els que varem néixer en la generació del “We’re the world, we’re the children”, que llavors cantàvem amb un anglès aproximatiu d’arrels empordaneses. Desprès de veure la parafernàlia, o el circ- segons paraules de Liz Taylor – amb la què s’ha acomiadat a l’home, és impossible no prendre consciència de la necessitat de simbologia i d’ídols que té la humanitat. La set d’afectes i de gent exemplar en termes de generositat i de talents. Hi ha aspectes encara desconeguts de l’artista, com si preferís què el recordessin com el Bad o el ballarí de Thriller en lloc del Nice, el de les missions humanitàries, el que feia de intermediari entre els països pobres i Amèrica. La rebel•lió sempre ven més, que la bondat, és ben conegut, però hi ha humans que semblen amagar la seva bondat per protegir-la o per retre-la més útil. Sobre l’home sempre quedarà el dubte sobre la seva innocència sobre els càrrecs que contra ell és varen presentar. Però és evident que ningú vol recordar-lo en els seus moments menys afavoridors, per què per començar no és ni tan sols segur, què hagin estat reals. No era mesquí, o els diners evidentment no tenia cap inconvenient en donar-los. Diuen que actuava o què s’havia creat un personatge i sembla molt evident per la gent.

Però com deia el poeta Calderón de la Barca, en el poema “La vida es sueño”, tots ho fem en petita o gran mesura.

Aquí el reprodueixo com a reflexió:

  • Sueña el rey que es rey, y vive
  • con este engaño mandando,
  • disponiendo y gobernando;
  • y este aplauso, que recibe prestado,
  • en el viento escribe,
  • y en cenizas le convierte
  • la muerte, ¡desdicha fuerte!
  •  ¿Que hay quien intente reinar,
  • viendo que ha de despertar
  • en el sueño de la muerte?
  • Sueña el rico en su riqueza,
  • que más cuidados le ofrece;
  • sueña el pobre que padece
  • su miseria y su pobreza;
  • sueña el que a medrar empieza,
  • sueña el que afana y pretende,
  • sueña el que agravia y ofende,
  • y en el mundo, en conclusión,
  • todos sueñan lo que son, a
  • unque ninguno lo entiende.
  • Yo sueño que estoy aquí
  • destas prisiones cargado,
  • y soñé que en otro estado
  • más lisonjero me vi.
  • ¿Qué es la vida? Un frenesí.
  • ¿Qué es la vida? Una ilusión,
  • una sombra, una ficción,
  • y el mayor bien es pequeño:
  • que toda la vida es sueño,
  • y los sueños, sueños son.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s