A FOC LENT

30 julio 2009


 La calor. Quin efecte! La combustió sobre la combustió. Com si l’ambient general en el que ens movem no fos prou afogant, els piròmans fan de les seves. El país sencer esta en flames.

M’expliquen un refrescant conte curt que reprodueixo resumit: “El de les dues granotes”

– La primera, la tiren dins una casserola de llet bullint i el seu natural reflex és saltar ben lluny socarrimada, la segona la fiquen dins una casserola de llet freda i poc a poc, a foc lent escalfen la llet, abans que se’n adoni està cuita i ni tan sols a fet cap gesta per fugir.-

 No em demanin que precisi en quin dels camps de la societat es més evident la cocció de les nostres carns, ni quina de les dues granotes som.

Políticament fa estona que estan cremats tots els que s’hi dediquen i els que hi son sotmesos.

Cremats estan també quilòmetres i quilòmetres de terreny en focs provocats sembla ser. Treuen fum els pares de família als que els costa resignar-se a deixar sense vacances als seus fills aquest any, la culpable la crisi consumidora o tal vegada l’atur asfixiant.

Atemptats virulents, inflamats d’odi irracional.

I a sobre aquest sol, que mai s’atura de enviar rajos cancerígens a les pells blanquinoses que atrevides s’hi exposen, i que una vegada al any com a mínim és tornen color gamba rostida. Això sens contar el vent, aquest vent saharià que es fica pels forats del nas a mitjans capvespre i sembla treure’ns la respiració negant-nos, o enviar-nos per la boca amb un cremador foc al interior dels pulmons inundant-los.

Cerquem un refresc, un granissat, un bany, una platja traïdora – per una banda ens provoca amb un oasi refrescant i per l’altre ens cobreix de picades ardents de meduses- , qualsevol cosa que ens doni una mica de vida, una mica de força tan sols per poder fer un salt fora de la casserola.  La pell tanca els pors i les pors de mort per asfixia. Al final i com a sortida de supervivent, no escoltem la raó, que diu que no s’ha de malbaratar l’energia, i posem l’aire condicionat, tanquem la televisió i decidim deixar l’anarquia exterior guanyar lloc amb les persianes baixades i dins la foscor refrescant. Què els sembla si tanquem el món uns dies per vacances?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s