“KRONOSCÒPIA D’UN COP LAPIDARI” Rosa Ramos, poemes 6 i 14 Inèdits 2007
28 diciembre 2010
6- ARABICA
He fet el viatge
sense remordiments, marxa enrera
Revivint totes i cadascuna de les meves errades.
I què?
Rés, Maktoub!
He empastifat la dolçor del teu rècord
l’oblit necessita ajuda.
Si és que vol arribar…
honestament, triga.
Tornar enrera no canvia el present,
Ni endevina un segon del futur.
Conclusió?
Tot està escrit!
Tot és com havia d’ésser!
MAKTOUB!
14- JUDAICA
He retrobat el meu poble,
perdut durant quaranta anys
al desert.
He retrobat el meu poble exiliat
a Babilonia
als peus de l’Eufrates.
Plorant les lamentacions,
expressant jeremiades.
L’imagino de volta a la terra promesa.
M’imagino cantant,
amb Mattiyahu
el tenor del temple,
la cançó de Victoria.
«KRONOSCÒPIA D’UN COP LAPIDARI» Rosa Ramos, poemes 2 i 3 Inèdits 2007
26 diciembre 2010
2-
La vaig oblidar
en aquell calaix;
La vaig cercar desesperada
aquella innocència perduda.
M’he l’havien robada –
vaig pensar,
en aquell moment
d’inadvertència.
Discretament endreçada.
La tenia arxivada
dins el calaix dels
rècords d’infantesa.
Recelada i descuidada.
3-
El solet s’amaga al Port
no vull partir de Sóller,
Serra de Tramuntana
reina protectora.
L’obscuritat s’atraca a pas gegantí,
el cel rúfol esgarrifa.
Deesses mallorquines encareu-lo amb força
FEU- LO FORA LLUMINAIRES DEL CEL!
ESPINAYFLOR WRITINGS 