2-

 

La vaig oblidar

en aquell calaix;

La vaig cercar desesperada

aquella innocència perduda.

M’he l’havien robada –

vaig pensar,

en aquell moment

d’inadvertència.

Discretament endreçada.

La tenia arxivada

dins el calaix dels

rècords d’infantesa.

Recelada i descuidada.
3-

El solet s’amaga al Port

no vull partir de Sóller,

Serra de Tramuntana

reina protectora.

L’obscuritat s’atraca a pas gegantí,

el cel rúfol esgarrifa.

Deesses mallorquines encareu-lo amb força

FEU- LO FORA LLUMINAIRES DEL CEL!

Sobre l’Arc de Sant Martí

23 diciembre 2010

El cel obre el camí màgic,

la llum travessa parlant

en multicolor,

sobre l’acolorit arc concèntric.

La pluja dels ulls cau,

gotes il·luminades,

un feix.

És fosc el firmament,

uns passos més enllà,

el punt, l’antisol,

Atura’t! Gaudeix!

és només un moment.

Darrera l’astre i els núvols

sobre la perfecte

gamma de colors.

En algun lloc,

la llar en projecte.

over the rainbow

Del Poemari: “Biofotogènesi Poètica”- 2008 Rosa Ramos