«KRONOSCÒPIA D’UN COP LAPIDARI» Rosa Ramos, poemes 2 i 3 Inèdits 2007
26 diciembre 2010
2-
La vaig oblidar
en aquell calaix;
La vaig cercar desesperada
aquella innocència perduda.
M’he l’havien robada –
vaig pensar,
en aquell moment
d’inadvertència.
Discretament endreçada.
La tenia arxivada
dins el calaix dels
rècords d’infantesa.
Recelada i descuidada.
3-
El solet s’amaga al Port
no vull partir de Sóller,
Serra de Tramuntana
reina protectora.
L’obscuritat s’atraca a pas gegantí,
el cel rúfol esgarrifa.
Deesses mallorquines encareu-lo amb força
FEU- LO FORA LLUMINAIRES DEL CEL!
Sobre l’Arc de Sant Martí
23 diciembre 2010
El cel obre el camí màgic,
la llum travessa parlant
en multicolor,
sobre l’acolorit arc concèntric.
La pluja dels ulls cau,
gotes il·luminades,
un feix.
És fosc el firmament,
uns passos més enllà,
el punt, l’antisol,
Atura’t! Gaudeix!
és només un moment.
Darrera l’astre i els núvols
sobre la perfecte
gamma de colors.
En algun lloc,
la llar en projecte.
over the rainbow
Del Poemari: «Biofotogènesi Poètica»- 2008 Rosa Ramos
ESPINAYFLOR WRITINGS 