«KRONOSCÒPIA D’UN COP LAPIDARI» Rosa Ramos, poemes 2 i 3 Inèdits 2007

26 diciembre 2010


 

2-

 

La vaig oblidar

en aquell calaix;

La vaig cercar desesperada

aquella innocència perduda.

M’he l’havien robada –

vaig pensar,

en aquell moment

d’inadvertència.

Discretament endreçada.

La tenia arxivada

dins el calaix dels

rècords d’infantesa.

Recelada i descuidada.
3-

El solet s’amaga al Port

no vull partir de Sóller,

Serra de Tramuntana

reina protectora.

L’obscuritat s’atraca a pas gegantí,

el cel rúfol esgarrifa.

Deesses mallorquines encareu-lo amb força

FEU- LO FORA LLUMINAIRES DEL CEL!

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s