AEOLIAN HARPS
3 febrero 2011
In the middle of the night
voices of winds talked in my head,
I feel them scream and shout, naughty
the calm ones, talking
about traditions of Catalonia.
And their music of ancient gods
go ahead with their trend.
Even my hair and my skin
is electrified by their force.
No one can stop them.
Playing with all they find
like goblins who can’t rest
they push up branches and leaves.
Pla, our writer describe them,
eight winds of the land.
Playing to death with their
“KRONOSCÒPIA D’UN COP LAPIDARI” Rosa Ramos, poemes 6 i 14 Inèdits 2007
28 diciembre 2010
6- ARABICA
He fet el viatge
sense remordiments, marxa enrera
Revivint totes i cadascuna de les meves errades.
I què?
Rés, Maktoub!
He empastifat la dolçor del teu rècord
l’oblit necessita ajuda.
Si és que vol arribar…
honestament, triga.
Tornar enrera no canvia el present,
Ni endevina un segon del futur.
Conclusió?
Tot està escrit!
Tot és com havia d’ésser!
MAKTOUB!
14- JUDAICA
He retrobat el meu poble,
perdut durant quaranta anys
al desert.
He retrobat el meu poble exiliat
a Babilonia
als peus de l’Eufrates.
Plorant les lamentacions,
expressant jeremiades.
L’imagino de volta a la terra promesa.
M’imagino cantant,
amb Mattiyahu
el tenor del temple,
la cançó de Victoria.
«KRONOSCÒPIA D’UN COP LAPIDARI» Rosa Ramos, poemes 2 i 3 Inèdits 2007
26 diciembre 2010
2-
La vaig oblidar
en aquell calaix;
La vaig cercar desesperada
aquella innocència perduda.
M’he l’havien robada –
vaig pensar,
en aquell moment
d’inadvertència.
Discretament endreçada.
La tenia arxivada
dins el calaix dels
rècords d’infantesa.
Recelada i descuidada.
3-
El solet s’amaga al Port
no vull partir de Sóller,
Serra de Tramuntana
reina protectora.
L’obscuritat s’atraca a pas gegantí,
el cel rúfol esgarrifa.
Deesses mallorquines encareu-lo amb força
FEU- LO FORA LLUMINAIRES DEL CEL!
Sobre l’Arc de Sant Martí
23 diciembre 2010
El cel obre el camí màgic,
la llum travessa parlant
en multicolor,
sobre l’acolorit arc concèntric.
La pluja dels ulls cau,
gotes il·luminades,
un feix.
És fosc el firmament,
uns passos més enllà,
el punt, l’antisol,
Atura’t! Gaudeix!
és només un moment.
Darrera l’astre i els núvols
sobre la perfecte
gamma de colors.
En algun lloc,
la llar en projecte.
over the rainbow
Del Poemari: «Biofotogènesi Poètica»- 2008 Rosa Ramos
Poème français- Je suis une femme méditerranéenne
4 noviembre 2010
Je suis une femme méditerranéenne
Rosa Ramos Frigola (Abril-2010)
Je suis une femme méditerranéenne ;
Qui vit entre les cigales, les pins
Et l’oliveraie.
Je suis une femme méditerranéenne ;
Qui chemine sur les mêmes voies que ses aïeuls ont marché.
Je suis une femme méditerranéenne,
De sang chaud et latin, avec l’esprit gréco-romain.
Parfois séfarade, parfois tzigane catalane.
Je suis une femme méditerranéenne,
A qui observer une fourmi ou une coccinelle ne lui paraît pas une perte de temps.
Là ou j’habite, nous vivons doucement.
Je suis une femme méditerranéenne,
Qui arrose ses plats avec du pistou, du thym ou bien du romarin.
Je suis une femme méditerranéenne,
n’essayez pas de m’en dissuader autrement, vous me tueriez.
ESPINAYFLOR WRITINGS 
