AUSENCIA ( O EL DON DE LA UBICUIDAD) (Original José Vidal Valicourt)
Piensas en ella.
Aunque, la verdad, llevas una temporada que no haces otra cosa que verla en los parques, en las calles abarrotadas, en las puertas de los cines, en las ventanillas fugaces de los autobuses y los taxis, en las cabinas telefónicas, en los paneles que anuncian desodorantes, coches japoneses, ropa interior femenina, en las revistas de viajes exóticos, en las turistas que se agolpan en los museos, en la entrada de los grandes almacenes, en las últimas y malolientes demarcaciones, más allá de los suburbios, allí donde las fábricas derraman su detritus, en las cantinas de los puertos, en algunas putas de la ciudad rota y en el centro desamueblado de tu habitación alquilada.
Te despiertas, sobresaltado por su muerte, y sabes que es mentira, que está aquí desnuda, frágil, inevitablemente ausente, abalanzándose sobre ti, mientras escribes que “piensas en ella.”
L’ABSÈNCIA (O EL DO DE D’UBIQÜITAT) (Versió catalana Rosa Ramos)
Penses amb ella.
Encara, que la veritat, duus una temporada que no fas altre cosa que veure-la als parcs, als carrers plens de gent, a les portes dels cinemes, a las finestretes fugaces dels autobusos i dels taxis, a les cabines telefòniques, als panells que anuncien desodorants, cotxes japonesos, roba interior femenina, a les revistes de viatges exòtics, en les turistes que s’apleguen als museus, a la entrada dels grans magatzems, a les darreres i pudentes demarcacions, més enllà dels suburbis, allà on les fabriques vessen els seus detritus, a les cantines dels ports, en algunes putes de la ciutat trencada i en el centre desmoblat de la teva habitació llogada.
Et despertes, sobresaltat per la seva mort, i saps que és mentida, que és aquí nua, fràgil, inevitablement absent, abraonant-se sobre teu, mentre escrius que “penses amb ella”.
ABSÈNCE (OU LE DON DE L’UBICUITÉ) (Version française Sonia Soriano et Rosa Ramos)
Tu penses à elle.
Encore que, la vérité, tu ne fais autre chose depuis quelque temps que la voire dans les parcs, dans les rues comblés, dans les entrées de cinémas, dans les petites fenêtres fugaces des bus et les taxis, dans le cabines téléphoniques, dans les panneaux qui annoncent déodorants, voitures japonaises, lingerie féminine (ou sous-vêtements), dans les revues de voyages exotiques, dans les touristes qui s’entassent dans les musées, dans l’entrée des grands magasins, dans les dernières et puantes démarcations, plus loin des faubourgs, là ou les usines renversent leur détritus dans les cantines des ports, dans certaines putes de la ville cassé et dans le centre dégarni de ta chambre louée.
Tu t’éveilles, sursauté à cause de sa mort, et tu sais que c’est faux, qu’elle est ici déshabillée, fragile, inévitablement absente, se jetant sur toi, alors que tu écris que « tu penses à elle »
ESPINAYFLOR WRITINGS 