LA MAISON DE MALLARMÉ- José Vidal Valicourt II (Traducción al catalán y al francés)
22 diciembre 2010
II (Original castellano)
Somos los huéspedes de la noche,
las luces errantes que movilizan
sueños.
Los inquilinos del frío
que un día se olvidaron de pagar
la factura de la nieve.
II (Versió Catalana-Rosa Ramos)
Som hostes de la nit,
les llums errants que mobilitzen
somnis.
Els inquilins del fred
que un dia oblidaren pagar
la factura de la neu.
II (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)
Nous sommes hôtes de la nuit,
lumières errantes qui mobilisent les rêves.
Des locataires du froid
qui un jour ont oublié de payer
la facture de la neige.
I (Original Castellano)
Ahora comienza el tránsito, el poema con su intensa luz de despido.
Nuestros cuerpos, abarrotados de murmullos, inician u un amago de triunfo.
Se disuelven las nomenclaturas para dar vía libre al balbuceo.
Ahora comienza la luz sin descanso.
I (Versió catalana- Rosa Ramos i Frigola)
Ara comença el trànsit,
el poema amb la seva llum intensa
de comiat.
Els nostres cossos, atapeïts
de murmuris, inicien
un conat de triomf.
Es dissolen les nomenclatures
per donar via lliure al balbuceig.
Ara comença la llum sense descans.
I (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)
Maintenant commence le transit,
le poème avec sa lumière intense
d’adieu.
Nos corps, débordants
de murmures, initient
un signe de triomphe.
Les nomenclatures sont dissoutes pour donner
libre accès au balbutiement.
Maintenant commence la lumière sans repos.