LA CASA DE MALLARMÉ- José Vidal Valicourt XI-XII (Traducción al catalán y al francés)
23 diciembre 2010
XI (Original Castellano)
Represión de la materia,
que hiede, que busca
a toda costa expandirse
y solucionarse
en un paisaje sonoro,
en un crepúsculo volado,
en un estallido.
XII
La palabra, puro rugido.
Estertor que sale de la caverna.
Prisioneros platónicos:
estuvimos mucho tiempo viviendo
en los claros asilos del alba.
Pero hoy todas las formas están
manoseadas, incluso abiertas
en canal.
Hemos entregado el adjetivo
a la violencia.
Ahora sólo tenemos palabras mordidas.
XI (Versió catalana- Rosa Ramos)
Repressió de la matèria,
que put, que cerca
a tot preu expandir-se
i resoldre’s
en un paisatge sonor,
en un crepuscle volat
en un esclat.
XII
La paraula, pur rugit
ranera que surt de la caverna.
Presoners platònics:
vàrem estar molt temps vivint
en els clars asils de l’alba.
Però avui totes les formes estan
magrejades àdhuc obertes
en canal.
Hem lliurat l’adjectiu
a la violència.
Ara només tenim paraules mossegades.
XI (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)
Répression de la matière,
qui empeste, qui cherche
à tout prix à se répandre
et à se dissoudre
dans un paysage sonore,
dans un crépuscule eclaté.
XII
La parole, pur rugissement.
Râle qui sort de la caverne.
Prisonniers platoniques:
Nous avons vécu très longtemps
dans les claires asiles de l’aube.
Mais aujourd’hui toutes les formes sont
galvaudées, même ouvertes
d’haut en bas.
Nous avons livré l’adjectif
a la violence.
Maintenant nous avons seulement des paroles mordues.