III (Original castellano)

Escuchamos el argumento

del pájaro encogido

en su nido, el quebranto

minucioso de las frutas

que, como muchachas libres

 o tiernos cataclismos, esparcen

en el aire recién estrenado

 su clamor de navío.

III (Versió catalana-Rosa Ramos)

Escoltem l’argument

de l’ocell encongit

al seu niu, el esqueix

minuciós de les fruites

que, com mosses lliures

o tendres cataclismes, escampen

a l’aire recent estrenat

el seu clam de navili.

III

III (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)

Nous écoutons l’argument

de l’oiseau

blotti dans son nid, la déchirure minutieuse des fruits

qui, comme de jeunes filles libres

ou tendres cataclysmes, éparpillent

dans l’air nouveau-né

sa clameur de navire.

 

II (Original castellano)

Somos los huéspedes de la noche,

las luces errantes que movilizan

sueños.

Los inquilinos del frío

que un día se olvidaron de pagar

la factura de la nieve.

II (Versió Catalana-Rosa Ramos)

Som hostes de la nit,

les llums errants que mobilitzen

somnis.

Els inquilins del fred

que un dia oblidaren pagar

la factura de la neu.

II (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)

Nous sommes hôtes de la nuit,

lumières errantes qui mobilisent les rêves.

Des locataires du froid 

qui un jour ont oublié de payer

la facture de la neige.

I  (Original Castellano)

Ahora comienza el tránsito, el poema con su intensa luz de despido.

 Nuestros cuerpos, abarrotados de murmullos, inician u un amago de triunfo.

 Se disuelven las nomenclaturas para dar vía libre al balbuceo.

 Ahora comienza la luz sin descanso.

I (Versió catalana- Rosa Ramos i Frigola)

Ara comença el trànsit,

el poema amb la seva llum intensa

de comiat.

Els nostres cossos, atapeïts

de murmuris, inicien

un conat de triomf.

Es dissolen les nomenclatures

per donar via lliure al balbuceig.

Ara comença la llum sense descans.

I (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)

Maintenant commence le transit,

le poème avec sa lumière intense

d’adieu.

Nos corps, débordants

 de murmures, initient

un signe de triomphe.

Les nomenclatures sont dissoutes pour donner

libre accès au balbutiement.

Maintenant commence la lumière sans repos.