LA CASA DE MALLARMÉ- José Vidal Valicourt- III (Traducción al catalán y al francés)
22 diciembre 2010
III (Original castellano)
Escuchamos el argumento
del pájaro encogido
en su nido, el quebranto
minucioso de las frutas
que, como muchachas libres
o tiernos cataclismos, esparcen
en el aire recién estrenado
su clamor de navío.
III (Versió catalana-Rosa Ramos)
Escoltem l’argument
de l’ocell encongit
al seu niu, el esqueix
minuciós de les fruites
que, com mosses lliures
o tendres cataclismes, escampen
a l’aire recent estrenat
el seu clam de navili.
III
III (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)
Nous écoutons l’argument
de l’oiseau
blotti dans son nid, la déchirure minutieuse des fruits
qui, comme de jeunes filles libres
ou tendres cataclysmes, éparpillent
dans l’air nouveau-né
sa clameur de navire.
LA MAISON DE MALLARMÉ- José Vidal Valicourt II (Traducción al catalán y al francés)
22 diciembre 2010
II (Original castellano)
Somos los huéspedes de la noche,
las luces errantes que movilizan
sueños.
Los inquilinos del frío
que un día se olvidaron de pagar
la factura de la nieve.
II (Versió Catalana-Rosa Ramos)
Som hostes de la nit,
les llums errants que mobilitzen
somnis.
Els inquilins del fred
que un dia oblidaren pagar
la factura de la neu.
II (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)
Nous sommes hôtes de la nuit,
lumières errantes qui mobilisent les rêves.
Des locataires du froid
qui un jour ont oublié de payer
la facture de la neige.
I (Original Castellano)
Ahora comienza el tránsito, el poema con su intensa luz de despido.
Nuestros cuerpos, abarrotados de murmullos, inician u un amago de triunfo.
Se disuelven las nomenclaturas para dar vía libre al balbuceo.
Ahora comienza la luz sin descanso.
I (Versió catalana- Rosa Ramos i Frigola)
Ara comença el trànsit,
el poema amb la seva llum intensa
de comiat.
Els nostres cossos, atapeïts
de murmuris, inicien
un conat de triomf.
Es dissolen les nomenclatures
per donar via lliure al balbuceig.
Ara comença la llum sense descans.
I (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)
Maintenant commence le transit,
le poème avec sa lumière intense
d’adieu.
Nos corps, débordants
de murmures, initient
un signe de triomphe.
Les nomenclatures sont dissoutes pour donner
libre accès au balbutiement.
Maintenant commence la lumière sans repos.