ESPINAYFLOR WRITINGS

XXII (Original Castellano)

Pájaros delictivos vuelan

al ras esparciendo su locura,

su juego puro entre los cardos.

Zumba la hierba y el aire

contiene una historia de menta

que exige ser narrada, el aliento

de una mujer en la distancia.

XXIII

Y desciendo, hombre asido

a su demencia,

hacia los bajos fondos

del poema, disipándome

sin tregua, perdida ya la noción

de las metáforas, buceando

en esta devastación de metales

que me ajustician en la casa

de la escritura.

Hace frío en tu centro y beso tus cristales.

XXII (Versió Catalana- Rosa Ramos)

Ocells delictius volen

a ras escampant la seva follia,

el seu joc pur entre els cards.

Brunzeix l’herba i l’aire

conté una història de menta

que exigeix ésser narrada, l’alè

d’una dona a la distancia.

XXIII

 

I descendeixo, home aferrat

a la seva demència,

devers els baixos fons

del poema, dissipant-me

sense treva, perduda ja la noció

de les metàfores, bussejant

en aquesta devastació de metalls

que m’ajusticien a la casa

de l’escriptura.

Fa fred en el teu centre i beso els teus vidres.

XXII (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)

Oiseaux délictueux volent

à rase motte éparpillant leur folie,

leur jeu pure entre les chardons.

Bourdonne l’herbe et l’air

contiens une histoire de menthe

qui exige être raconté, le souffle

d’une femme dans la distance.

XXIII

Et je descends, homme acroché

a sa démence,

vers les bas fonds

du poème, en me dissipant

sans cesse, perdue déjà la notion

des métaphores, plongeant

dans cette dévastation de métaux

qui m’exécute dans la maison

de l’écriture.

Ton centre est froid et je baise tes vitres.