LA CASA DE MALLARMÉ- José Vidal Valicourt XXXII-XXXIII (Traducciones al catalán y al francés)
24 diciembre 2010
XXXII (Original Castellano)
Ahora que vamos sonando
con música de claustro
y árbol profundo,
y que a menudo vivimos
agitados como palomas
apuntaladas en los edificios
desahuciados.
Ahora que va llegando el frío
y no te das cuenta, pero al hablar
estás enunciando el abismo,
cuando pide que te sirva
un plato de silencio y una rebanada
de pan muerto.
XXXIII
Aquel poema hablaba
del sudeste inflamado
y del hedor de los atunes
sobre una playa desmembrada,
de las nubes preñadas de barro
y de las tolvaneras que arrasaban
los ojos de los galgos,
de hombres atrincherados
en nombre de sus ancestros.
Sabes que aquel poema fue escrito
bajo códigos destrozados.
XXXII (Versió Catalana- Rosa Ramos)
Ara que anem sonats
amb música de claustre
i arbre profund,
i que sovint vivim
agitats com coloms
apuntalats en els edificis
desnonats.
Ara que va arribant el fred
I no te’n adones, però al parlar
estàs anunciant l’abisme,
quan demanes que et serveixi
un plat de silenci i una llesca
de pa mort.
XXXIII
Aquell poema parlava
del sud-est inflamat
i del ferum de les tonyines
damunt la platja desmembrada,
dels núvols prenyats de fang
i de terbolins que arrasen
els ulls dels llebrers,
d’homes atrinxerats
en nom dels seus avantpassats.
Saps que aquell poema fou escrit
sota codis destrossats.
XXXII (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)
Maintenant que nous continuons de sonner
avec musique de claustre
et arbre profond,
et que souvent nous vivons
agités comme des colombes
étayés dans les bâtiments abandonnés.
Maintenant que le froid arrive
et tu ne t’en rends pas compte,
mais en parlant t’énonces l’abîme,
quand tu demandes que je te serve
une assiette de silence et une tranche
de pain mort.
XXXIII
Ce poème qui parlait
du sud-ouest enflammé
et de la puanteur des thons
sur la plage détruite,
des nuages enceinte de boue
et des tornades qui ravageaient
les yeux des lévriers,
des hommes retranches
en nom de ses ancêtres.
Tu sais que ce poème à été écrit
sur des codes brisés.