LA CASA DE MALLARMÉ- José Vidal Valicourt XXXII-XXXIII (Traducciones al catalán y al francés)

24 diciembre 2010


XXXII (Original Castellano)

Ahora que vamos sonando

con música de claustro

y árbol profundo,

y que a menudo vivimos

agitados como palomas

apuntaladas en los edificios

desahuciados.

Ahora que va llegando el frío

y no te das cuenta, pero al hablar

estás enunciando el abismo,

cuando pide que te sirva

un plato de silencio y una rebanada

de pan muerto.

XXXIII

Aquel poema hablaba

del sudeste inflamado

y del hedor de los atunes

sobre una playa desmembrada,

de las nubes preñadas de barro

y de las tolvaneras que arrasaban

los ojos de los galgos,

de hombres atrincherados

en nombre de sus ancestros.

Sabes que aquel poema fue escrito

bajo códigos destrozados.

XXXII (Versió Catalana- Rosa Ramos)

Ara que anem sonats

amb música de claustre

i arbre profund,

i que sovint vivim

agitats com coloms

apuntalats en els edificis

desnonats.

Ara que va arribant el fred

I no te’n adones, però al parlar

estàs anunciant l’abisme,

quan demanes que et serveixi

un plat de silenci i una llesca

de pa mort.

XXXIII

Aquell poema parlava

del sud-est inflamat

i del ferum de les tonyines

damunt la platja desmembrada,

dels núvols prenyats de fang

i de terbolins que arrasen

els ulls dels llebrers,

d’homes atrinxerats

en nom dels seus avantpassats.

Saps que aquell poema fou escrit

sota codis destrossats.

XXXII (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)

Maintenant que nous continuons de sonner

avec musique de claustre

et arbre profond,

et que souvent nous vivons

agités comme des colombes

étayés dans les bâtiments abandonnés.

Maintenant que le froid arrive

et tu ne t’en rends pas compte,

mais en parlant t’énonces l’abîme,

quand tu demandes que je te serve

une assiette de silence et une tranche

de pain mort.

XXXIII

Ce poème qui parlait

du sud-ouest enflammé

et de la puanteur des thons

sur la plage détruite,

des nuages enceinte de boue

et des tornades qui ravageaient

les yeux des lévriers,

des hommes retranches

en nom de ses ancêtres.

Tu sais que ce poème à été écrit

sur des codes brisés.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s