LA CASA DE MALLARMÉ- José Vidal Valicourt XXXVI-XXXVII (Traducciones al catalán y al francés)
24 diciembre 2010
XXXVI (Original Castellano)
Es la hora del beso,
pero también de la bifurcación
en el camino.
Asoma la tristeza
para esconderse en tu sonrisa
de niña recobrada,
en este silencio que nos trabaja
desde muy adentro
y que habla sin parar el lenguaje
del deseo.
XXXVII
Ahora comienza el viaje, el poema
con su ardua moral de intemperie.
Debemos prepararnos para la aridez
y el entumecimiento bajo esta luz
que no tiene amigos, sólo mercenarios.
Ahora comienza la seriedad del niño
cuando juega a transformar la materia.
Y son sus manos salud, intimidad,
vitamina radiante, libertad concreta.
Y parece como si el rigor de antaño
se tornase voluptuosidad, gozo
del muy adentro.
XXXVI (Versió Catalana- Rosa Ramos)
Es l’hora de la besada,
però també de la bifurcació
en el camí.
Despunta la tristesa
per amagar-se en el teu somriure
de nina recobrada,
en aquest silenci que ens treballa
des de molt endins
i que parla sense parar el llenguatge
del desig.
XXXVII
Ara comença el viatge, el poema
amb la seva àrdua moral d’intempèrie.
Devem preparar-nos per l’aridesa
i l’embalbiment sota aquesta llum
que no té amics, només mercenaris.
Ara comença la serietat del nin
quan juga a transformar la matèria.
I son les seves mans salut, intimitat,
vitamina radiant, llibertat concreta.
I sembla com si el rigor d’antany
es tornés voluptuositat, joia
del molt endins.
XXXVI (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)
Il est l’heure du baiser,
mais aussi de la bifurcation
dans le chemin.
Pointe la tristesse
pour se cacher dans ton sourire
de petite fille récupère,
en ce silence qui nous travaille
depuis l’au-dedans,
et qui parle sans s’arrêter le langage
du désir.
XXXVII
Maintenant commence le voyage, le poème
avec son moral ardu d’intempérie.
Nous devons nous préparer pour l’aridité
et l’engourdissement sous cette lumière
qui n’à pas d’amis, seulement mercenaires.
Maintenant commence le sérieux de l’enfant
quand il joue a transformer la matière.
Et ses mains sont santé, intimité,
vitamine radiante, liberté concrète.
Il semblerait comme si la rigueur d’autrefois
se transformait en volupté, joie
de l’au-dedans.