LA CASA DE MALLARMÉ- José Vidal Valicourt XXXVI-XXXVII (Traducciones al catalán y al francés)

24 diciembre 2010


XXXVI (Original Castellano)

Es la hora del beso,

pero también de la bifurcación

en el camino.

Asoma la tristeza

para esconderse en tu sonrisa

de niña recobrada,

en este silencio que nos trabaja

desde muy adentro

y que habla sin parar el lenguaje

del deseo.

XXXVII

 

Ahora comienza el viaje, el poema

con su ardua moral de intemperie.

Debemos prepararnos para la aridez

y el entumecimiento bajo esta luz

que no tiene amigos, sólo mercenarios.

Ahora comienza la seriedad del niño

cuando juega a transformar la materia.

Y son sus manos salud, intimidad,

vitamina radiante, libertad concreta.

Y parece  como si el rigor de antaño

se tornase voluptuosidad, gozo

del muy adentro.

XXXVI (Versió Catalana- Rosa Ramos)

Es l’hora de la besada,

però també de la bifurcació

en el camí.

Despunta la tristesa

per amagar-se en el teu somriure

de nina recobrada,

en aquest silenci que ens treballa

des de molt endins

i que parla sense parar el llenguatge

del desig.

XXXVII

 

Ara comença el viatge, el poema

amb la seva àrdua moral d’intempèrie.

Devem preparar-nos per l’aridesa

i l’embalbiment sota aquesta llum

que no té amics, només mercenaris.

Ara comença la serietat del nin

quan juga a transformar la matèria.

I son les seves mans salut, intimitat,

vitamina radiant, llibertat concreta.

I sembla com si el rigor d’antany

es tornés voluptuositat, joia

del molt endins.

XXXVI (Version française- Sonia Soriano et Rosa Ramos)

Il est l’heure du baiser,

mais aussi de la bifurcation

dans le chemin.

Pointe la tristesse

pour se cacher dans ton sourire

de petite fille récupère,

en ce silence qui nous travaille

depuis l’au-dedans,

et qui parle sans s’arrêter le langage

du désir.

XXXVII

Maintenant commence le voyage, le poème

avec son moral ardu d’intempérie.

Nous devons nous préparer pour l’aridité

et l’engourdissement sous cette lumière

qui n’à pas d’amis, seulement mercenaires.

Maintenant commence le sérieux de l’enfant

quand il joue a transformer la matière.

Et ses mains sont santé, intimité,

vitamine radiante, liberté concrète.

Il semblerait comme si la rigueur d’autrefois

se transformait en volupté, joie

de l’au-dedans.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s